Dret romà

Esquema cronològic

Podem considerar que el seu inici a la Península Ibèrica es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.

Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.

1. Segles VIII - V aC.

1.1.-Els costums o "mores maiores" dels romans.

1.2.-Sentit religiós del dret.

1.3.-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.

2. Segles V - IV aC.

2.1.-Llei de les XII Taules.

2.2.-Constitució política de la República Romana.

2.3.-Els Senatconsults.

3. Segles III - I aC.

A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

3.1.-L'esplendor de la jurisprudència

3.2.-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius  Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.

3.3.-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.

4. Segles I aC - V dC.

4.1.- L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).

4.2.- El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".

4.3.- Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).

4.4.- Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.

4.5.- La Jurisprudència Clàssica (Els dictamens d'alguns juristes, adquireixen la mateixa autoritat que les disposicions de l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).

4.6.- Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.

4.7.- Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.

4.8.- Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).

5. El Dret Romà a Hispània

5.1. La conquesta del territori

5.1. La romanització
5.1.1. Afectacció major o menor
5.1.2. Foment de la vida urbana (colònies, municipis)

5.2. Romanització jurídica a Hispània

5.2.1. Principi de personalitat del dret
(Cives, latini, peregrini, barbari... i els esclaus)

5.2.2. Concessions de ciutadania
(179aC a grups celtíbers, 133aC distribució provincial, 73dC llatinitat menor a tota Hispània, en temps d'Adrià es dona la llanitat major, 212 amb Caracal·la ciutadania a tot l'imperi.

5.2.3. Dret provincial hispano-romà
Lex provinciae del 133aC, les lleis de colònies i municipis (Urso, segle -I), Irni (segle +I)

5.2.4. Dret postclàssic i dret vulgar
Juristes passen de ser jurisconsults, a ser funcionaris... repetició de normes, no creació de noves. Influència oriental (especialment de Grècia, a partir del segle II). Influències cristianes, i pèrdua de qualitat tècnica.


RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.

RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS  DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.