El dret del Regne d'Aragó

Enlaces en Internet:

Introducción al derecho aragonés

http://www.derecho-aragones.net/intro.htm#Vidal (versión más breve)

http://www.unizar.es/derecho/derecho_aragones/Historia/1Historia.htm (versión más extensa)

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/24---el-derecho-en-aragon-y-navarra





Introducció

Fins la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.

-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.

-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.

-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.

-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.

-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.


Els primers Furs d'Aragó

-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.

-Text redactat en llatí.

-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.

-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.

-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.

-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.


Vidal Maior

-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.

-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.

-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.

-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.

-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.


Legislació de Corts

Inicialment les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.

La seua estructuració definitiva es va donar al segle XIV.

Estaven dividides en quatre estaments: eclesiástic, rics-homes, cavallers, ciutats i viles reials.

-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.

-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).

-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.


Observancias

-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.


Altres manifestacions del dret

-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).

-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.

-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.


Literatura jurídica

-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica. Glossadors, comentaristes, foristes, decissionistes...

-Jacobo del Hospital (Observancias) - segle XIV

-Martín Díez de Aux (Observancias - text oficial) - segle XV

-Miguel de Molino (Repertorio) - siglo XVI

-Juan Ibando de Bardají (Comentarios a los Fueros) - siglo XVI

-Pedro de Molinos (Práctica judiciaria) - siglo XVII

-José Sessé (Decisiones) - siglo XVII)

-Jerónimo de Blancas (Tratado celebración Cortes) - siglo XVII

-Luis Franco de Villalba (Código de Fueros y Observancias) - siglo XVII


El final de l'època foral

A coseqüència de la Guerra de Successió es promulguen uns decrets de Nova Planta, que acaben amb el dret públic aragonés, però no amb el dret privat.

El dret del Regne de Mallorca

La illa de Mallorca es conquista el darrer dia de l'any de 1229.

-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.

-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.

-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.


L'ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta (1229), coincidí amb dos fets importants: l'expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l'Europa meridional.

El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I (1230), que comprenia tot el territori de l'illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries.

En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona. Aquesta Carta de franquesa rebé la influència de les ja existents a Catalunya (especialment la de Lleida) i influí sobre les posteriors (entre elles, les de Tortosa, Barcelona i València).

La tendència dels juristes d'aquella època d'aplicar el dret romà, concretament el Codi de Justinià, degué ésser afavorida a Mallorca per la manca del llast de la legislació feudal, fins al punt que hom ha arribat a dir que el dret romà és el veritable fur de Mallorca.

No obstant això, sembla que tenen origen en els Usatges algunes institucions civils, com la prescripció de les accions personals als trenta anys i les donacions pactades abans del matrimoni entre els futurs esposos i llurs pares.

De fet, Jaume II de Mallorca, el 1299, manà l'aplicació dels Usatges en defecte dels usos i franqueses del regne de Mallorca.

-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.

-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.

-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.

-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.

-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.

-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.

-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.


Tanmateix, es produí un fet diferencial important amb la institució dels jurats i del consell (1249), els quals tingueren facultat legislativa reconeguda oficialment a partir del 1322.

Això implicà una independència enfront de l'evolució posterior de la legislació del Principat.

El privilegi de Pere III donat a Sant Feliu de Guíxols el 1365, que equiparava els mallorquins als catalans del Principat i, per tant, els feia beneficiaris i subjectes de les constitucions de Catalunya, hauria pogut significar l'assimilació jurídica de Mallorca i de les altres illes per part del Principat, però les posteriors declaracions de vigència expressa de diverses disposicions catalanes fetes pel rei mateix, a petició dels jurats mallorquins, semblen demostrar que l'assimilació no es produí.

De fet, llevat de la declaració de Jaume II del 1299, el dret del Principat no fou considerat a la pràctica com a supletori, mentre que, a la compilació del 1622 i a les posteriors, fou declarat explícitament que el dret supletori era el romà, especialment el Codi de Justinià.

El 1344 Arnau d'Erill, lloctinent i governador general del regne, féu compilar els privilegis, les immunitats, els usos i els costums del país i els donà força d'estatut.

El 1413 s'hi afegiren una sèrie d'ordinacions noves.

El 1603 hom dugué a terme una nova compilació, que posà el dret al dia i reconegué oficialment l'aplicació del dret comú o romà.

El 1663 fou feta una darrera compilació, posada al dia. Són les Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca, redactades per Antoni Moll. Es tracta d'un recull molt útil per a ús de notaris, comprèn, les ordinacions, els capítols de règim intern de l'audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic molt extens.

Després de la guerra de Successió, el decret de 28 de novembre de 1715 deixà vigent, en matèria de dret civil, els furs, usos i costums de Mallorca, i se suprimí bàsicament el seu dret públic.

L'ordre de prelació de les fonts legals a Mallorca (i a totes les Balears) era, fins el 1961, el següent: lleis i decrets de Pere III i posteriors, lleis i furs de Jaume I, usos i costums del país, els Usatges i les Constitucions de Catalunya, interpretats pel dret comú, el codi civil espanyol i la jurisprudència.

La llei de 19 d'abril de 1961 aprovà, amb el nom de Compilació, l'apèndix de dret balear, d'aplicació a tota la jurisdicció de l'audiència territorial de Palma.

Eren institucions pròpies de dret mallorquí, en dret privat, les següents: la natura mallorquina es reservava als nascuts a Mallorca i que s'hi domiciliaven, o bé als fills de pare mallorquí; per privilegi del 1362 la podien adquirir casant-se amb una mallorquina si residien a Mallorca, però no podien ocupar els càrrecs i beneficis reservats als naturals; el Gran i General Consell podia afillar els forasters per majoria de vots, i, a partir del 1609, només per unanimitat; els mallorquins no podien ésser citats fora de l'illa per cap tribunal.

Entre les institucions vigents, cal esmentar que el règim matrimonial és de separació de béns, amb plena facultat d'administració dels béns propis per part de cada cònjuge; les dones casades poden ésser fiadores dels marits.

Les donacions universals són equiparables als testaments, i el donatari, a l'hereu universal; es fan reservant-se les llegítimes i una quantitat per disposar en última voluntat.

Les donacions són irrevocables, àdhuc quan es fan efectives en morir el donant; l'efectivitat ajornada equival a la reserva d'usdefruit.

La successió es regeix íntegrament pel dret romà. La definició de llegítima és la renúncia de la llegítima feta per fills emancipats, en canvi d'alguna donació o avantatge que els pares els donin en vida.

Les substitucions fideïcomissàries foren molt usades: es feien sense límit de generacions, amb deducció de les llegítimes. Actualment es poden fer sense límit de crides successives, mentre es cridi a persones que no passin de la segona generació.

El capital de tota casta de censals és imprescriptible.

Les pensions proscriuen al cap de trenta anys. Les propietats emfitèutiques no cauen en comís per manca de pagament de les pensions.

En l'antic dret penal, la Carta de franquesa establia la vigència dels Usatges de Barcelona.

En els delictes esmentats a la carta, la composició pecuniària era substituïda per la multa a favor de la cúria; també establia que qualsevol podia retenir un lladre en poder seu fins a recobrar la cosa robada, i després, lliurar-lo a la justícia.

Com les cartes de Lleida i de Tortosa, l'amenaça amb coltell era penada amb multa de 60 sous o pèrdua de la mà.

Posteriorment s'establí que ningú no fos objecte de turment sense precedir judici o sentència, i encara en presència de dos jurats.

El dret processal establia que l'administració de justícia es fes amb la concurrència dels prohoms i el batlle o el veguer.

L'administració de justícia era gratuïta.

El condemnat en plet havia de pagar el quint de l'obligació concreta en concepte de multa.

Igual que a Catalunya, existia la fermança de dret.

En el cas de demanda, l'acusat tenia tot un dia per arribar a un acord amb l'acusador, i després podia triar entre fermar de dret o posar-se a disposició dels jutges a l'Almudaina.

Eren totalment prohibides les ordalies.

Finalment, els cavallers no tenien cap privilegi enfront dels seus creditors.


-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.

El dret de Catalunya (segles X-XVIII)

Enllaços útils


http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0089329.xml?s.q=dret+catal%C3%A0#.VHQz2ouG-uk

-----------------------------------------

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/25---el-derecho-en-cataluna-mallorca-y-valencia

-----------------------------------------



Introducció

-Fins a la segonda meitat del segle XIII no existia a Catalunya un dret general, ni tan sols podem parlar-ne d'un territori únic, tal com l'entenem políticament.

-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.

-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.

-Manteniment dels Usatges i formació de drets municipals breus no necessàriament escrits.

-Costums de Barcelona.

-Costums de Lleida.

-Costums de Tortosa.

-La creació i creixement institucional del municipi

-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.

-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.

Constitucions de Catalunya

-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.

-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.

-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.

-Ordinacions d'En Sanctacília.

-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.

-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.

-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.

-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.


Llibre del Consolat de Mar

-Una obra comuna dels estats marítims de la Corona d'Aragó

Literatura jurídica

-Jaume de Montjuic (Glosses als Usatges) - segle XIV
-Jaume Callís (Comentaris Constitucions) - segle XV
-Tomàs de Mieres (-Apparatus- Tractat de les Constitucions i altres drets) - segle XV
-Lluis de Peguera (Obra vària) - segle XVI-XVII - (Tractat de celebració de Corts)
-Joan Pere de Fontanella (Pactes nupcials) - segle XVII
-Jaume Càncer (Decissions) - segle XVII

El dret dels regnes peninsulars (segles X-XVIII)

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/16---reconquista-repoblacion-regimen-senorial-y-estructura-economica-en-la-espana-medieval

----------------------------------------------
MONARQUÍA

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/26---la-monarquia-medieval

----------------------------------------------

CORTES

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-6-la-espana-cristiana-medieval/28---las-cortes-medievales

----------------------------------------------
Segles X-XI

-Els nous senyors cristians de la jurisdicció - El privilegi reial i senyorial

-Pervivència del Liber Iudicum.

-Les cartes de poblament

-Els furs breus (El fuero de León - El Fuero de Jaca)



Segle XII

-Furs extensos, desenvolupament i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.

-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó.

-Primers textos de dret territorial

---------Castella: Fuero Viejo de Castilla / Libro de los Fueros de Castilla

---------Catalunya: Les Constitucions de Pau i Treua / Els Usatges

--Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.

-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret.

-Els inicis de les Corts de cada regne




Enllaços útils


CARTA PUEBLA
http://es.wikipedia.org/wiki/Carta_Puebla
http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=4479&cat=cultura


FUEROS BREVES
http://www.nodo50.org/izco/democencastilla.htm (Capítulo 4. Cartas pueblas y fueros, solo los 8 primeros párrafos)


USATGES DE BARCELONA
http://es.wikipedia.org/wiki/Usatges_de_Barcelona (Solo los 2 primeros párrafos)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0068693&BATE=Usatges%2520de%2520Barcelona


PAZ Y TREGUA
http://es.wikipedia.org/wiki/Paz_y_tregua_de_Dios (Solo los 5 primeros apartados a partir del titulado "La revolución feudal")

Segle XIII



A partir de la campanya militar que culminaria amb la batalla de las Navas de Tolosa (1212), la conquesta cristiana sobre la Península Ibèrica avança espectacularment i a la primera meitat del segle XIII el poder musulmà queda limitat al regne de Granada.

Es consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.

El dret evoluciona ràpidament, en especial degut a les influències creixents del <<ius commune>> procedent d'Itàlia i, a poc a poc, es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori o es componen per primera vegada.

Ordenats cronològicament serien aquests:

-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)

-Els Costums de València (1238)

-Els Fueros de Aragón (1247)

-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)

-El Fuero Real de Castilla (1255)

-Constitucions de Catalunya (des de finals del segle XIII)

Cal tenir en compte que els territoris de Mallorca, València, Aragó i Catalunya compartien monarquia i estaven integrats en allò que històricament i en conjunt sol anomenar-se <<Corona d'Aragó>> però des d'una perspectiva jurídica cadascun d'aquests territoris era independent de la resta.

El dret islàmic

Un enllaç a una pàgina web:

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-4-la-espana-visigoda/10---las-fuentes-del-derecho-visigodo-i

--------------------------------------------------------------------

EL DRET ISLÀMIC (El dret que practiquen els musulmans)

La llei de Déu marca totalment la vida de les persones

Breu cronologia

711. Invasió musulmana de la Península Ibèrica. 719 (Astorga i Saragossa)
732. Batalla de Poitiers
756. Estat quasi independent, o emirat
929. Califat independent de Còrdoba
1031. Fragmentació regnes de taïfes
1086. Invasió dels almoràvids
1147. Invasió dels almohades
XII-XIII. Gran reconquesta cristiana
1492. Conquesta de Granada.

Fonts del dret musulmà: La SARIA

CORÂ - Llei de Déu - Es el text per excel·lència - Origina el pensament Xiita

SUNA - Emana de Déu però és la Llei dels homes - l'Hadit és el text - Origina el pensament Sunnita

ISMÂ - Opinió unànim de la comunitat

QIYÀS - Analogia



Corà. És la font documental per excel·lència. 114 capítols. Ordenació per tamany. Predicacions del profeta. La interpretació del Corà dóna lloc al Tafsir, només la poden fer experts. Les contradiccions aparents són resultat de moments sequencials diferents de l'ordenació divina.


Hadit. És l'exemple de la vida del profeta. El seu comportament. Transmissió oral. Col·leccions diferents. Recopilacions fetes després de la mort, magnificades, donen lloc a llegendes. La seua interpretació dóna lloc a la redacció de normes.


Els preceptes derivats del Corà i de l'Hadit dóna lloc a la llei continguda al LLIBRE DE LA SUNA E XARA, que també és objecte d'interpretació a través de les principals escoles de pensament jurídic: Safei, Hanefi, Maleki, Hanbali. Órdenades de menys a més estrictes.


Les aljames peninsulars. Alfaquí (doctor o coneixedor de la llei), Alamí (oficial públic, jutge de regadiu, controlador de la comunitat). Alcait (S'ocupa de l'ordre públic). El Llibre de la Suna e Xara. Les relacions amb les autoritats cristianes.



-------------------------------------------------------------------------------------
Derecho islámico en la Península Ibérica

La pràctica del dret al llarg dels segles:

El <<Llibre de la Suna e Xara>> - http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/suna.php
Dret de cristians en relació amb els musulmans
Les comunitats islàmiques (l'aljama)

-------------------------------------------------------------------------------------





L'Islam
http://www.al-shia.org/html/spa/


Al-Andalus
http://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus

Derecho islámico
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Derecho_isl%C3%A1mico

El Corán
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n

Hadiz
http://es.wikipedia.org/wiki/Hadiz

Ijma
http://es.wikipedia.org/wiki/Ijma

Qiyàs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Qiy%C3%A0s

Sharia
http://es.wikipedia.org/wiki/Sharia

Sunna
http://roble.pntic.mec.es/jfeg0041/todo_reliduques/islam/pag%20islam/sunna.htm
http://www.webislam.com/?idt=3301
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul-8.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sunna

Escuela Malikí
http://es.wikipedia.org/wiki/Malik%C3%AD

El dret dels visigots

Breu cronologia

Podeu consultar com a lectura complementària, el capítol dedicat a aquest tema en el "Manual de Historia del Derecho Español" de Fco. Tomás y Valiente

I aquesta pàgina web com a referència:

http://derecho.isipedia.com/primero/historia-del-derecho-espanol/parte-4-la-espana-visigoda/10---las-fuentes-del-derecho-visigodo-i

----------------------------------------------------

Altres pàgines web

Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda

Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo

Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo

----------------------------------------------------

La decadència de l'imperi va provocant als segles III i IV una ocupació normalment pacífica de l'Imperi romà d'Occident per pobles germànics

409 - Ocupació violenta de l'Hispània romana pels sueus, vàndals i alans.

416-418 - Pactes entre els visigots i l'imperi romà per tal que els primers expulsen d'Hispània els invasors.

457 - Els visigots comencen a instal·lar-se a Hispània, tot i que encara no tenen el poder polític.

476 - Caiguda de Roma. Els visigots es declaren independents.

507 - Batalla de Vouillé entre francs i visigots. Guanyen els primers i expulsen els gots de la Gàl·lia.

568-586 - Trasllat de la capital visigoda de Toulouse a Toledo

585 - Derroten els sueus.

629 - Expulsen els bizantins.

Importància dels concils de Toledo - 589 Conversió catolicisme III Concili Toledo. El darrer el 702

Influència del dret romà en el visigot. De fet els visigots adapten més que fan un dret nou.



Fonts documentals


1. Lleis Teodoricianes.
Repartiment de terres entre visigots i gal·lo-romans. 429-451


2. Edicte de Teodoric.
150 articles de temàtica variada, presos del ius i de les leges. 1ª meitat s. V.


3. Codi d'Euric. 480.
Llei general. Se'n conserven 50 articles d'uns 350. Codi que demostra la independència dels visigots.
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico


4. Breviari d'Alaric. 506
Lex Romana Visigothorum. Vigència sobretot en la part francesa. Leges del Codex Teodosià, iura i a més un tercer element, la "interpretatio" dels juristes que participen en la redacció, dirigits pel jurista Anià.
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico


5. Fragments Gaudenzians.
Text dubtós de la 2ª meitat del segle VI. Dret processal.


6. Llei de Teudis. 545.
Costes processals. Tema únic.


7. Codi de Leovigild.
No es conserva. Citat en fonts literàries. Visible indirectament a través del Liber Iudicum.
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo


8. Liber Iudicum.

Obra per excel·lència dels visigots. Primera redacció el 654. Del temps de Recesvint. Dividit en 12 llibres:

---1. La Llei i el legislador.

---2. Dret processal. Procés i procediment.

---3-5. Dret civil.

---6-9. Dret penal.

---10-12. Matèries diverses.

Es fa una segona redacció el 681 i una altra el 693. Conté moltes lleis de la monarquia visigoda i porta indicacions que fan referència a lleis més velles.
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum


Collectio Canonum Hispana. 633-636. Dret canònic